He decidit dedicar una entrada a la sessió on vam veure aquest video perque vaig trobar molt interessants les idees que presenta el conferenciant John Hunter durant la seva xerrada. També perquè em va semblar que el joc era molt interessant i tal i com vam comentar a l'aula, hi ha pocs jocs en els quals tots els alumnes hi surtin guanyant i hagin de col.laborar entre ells per aconseguir un bé comú. De fet, el tema em va interessar bastant i vaig buscar informació i recursos educatius on els nens i nenes haguessin de cooperar i treballar junts per obtenir resultats positius. Vaig trobar algun llibre amb propostes de jocs i activitats: "Juegos cooperativos: jugar para que todos ganen" de Javier Giraldo (Ed: Oceana Ambar, 2004)
Parlant concretament del que diu John Hunter, aproximadament al minut quatre, voldira resaltar la idea de donar llibertat als alumnes perque així aquests creïn, comprenguin i en definitiva es puguin desenvolupar de la mateixa manera que va poder fer-ho Hunter a la seva primera feina. La seva supervisora, al preguntar què era el que havia de fer, li va respondre amb la pregunta: Què vols fer?
Penso que ens hauriem de començar a molestar una mica més en preguntar als nostres alumnes què volen fer què els agrada, què creuen que és millor per a ells, amb què són feliços i sobretot que siguin ells mateixos els qui trobin les respostes a les seves preguntes. Hi ha un altre video que m'agradaria recordar en el qual també es fa menció a aquesta idea. El seu títol és: ¿Matan las escuelas la creatividad? http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg
En el video s'explica una petita anècdota, en la qual una nena d'uns sis anys és portada al psiquiatra perque els seus pares i mestres sospiten d'un possible trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat i el primer que els diu el metge al observar durant una estona la nena és que no li passa absolutament res. Simplement a la nena li agradava molt ballar, necessitava moure's i expressar-se amb el cos. El metge els va receptar que apuntessin a la nena a una escola de dansa i els pares així ho van fer. El resultat va ser que la nena, ha acabat sent una de les més prestigioses coreògrafes de dansa i ballet a nivell mundial.
Una altre idea que m'ha agradat molt és el fet de involucrar, submergir, fer sentir als nens i nenes amb el que aprenen o estan fent. És lògic que s'aprengui més i millor si estàs involucrat en un projecte que no pas escoltant o copiant de la pissarra els apunts que dicta un professor, tot i això, no és suficient amb saber-ho. És necessari que coneguem mètodes, activitats, jocs, recursos etc. per fer que els nens i nenes gaudeixin i s'interessin per allò que han d'aprendre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada