Reflexió final de l'assignatura

La meva reflexió final de l'assignatura és totalment positiva ja que ha estat l'assignatura d'aquest semestre que ens ha apropat més a la realitat de l'aula i això s'agraeix molt. De fet, la despedeixo amb una mica de tristor ja que la majoria de les classes han estat molt interessants i hem treballat molt bé. 

M'en vaig de l'assignatura amb tot allò que hem explicat, hem reflexionat, hem parlat, hem debatut, etcètera a la meva motxilla d'aprenentatge personal i crec que és gràcies al fet que no hi ha hagut pressió de cap tipus i hem treballat mica en mica cada dia des del començament.

Realment, m'agradaria dir que el treball de la realització d'una unitat didàctica ha estat molt interessant i motivador per a mi, i pel fet que sigués en grup ha estat un dels factors que m'han motivat per seguir endavant.Veritablement, l'assignatura ha estat molt enriquidora i molt profitosa en el meu futur com a mestra!

Fem un curtmetratge!

Aquesta entrada està dedicada al treball final de l'assignatura, a la programació d'una unitat didàctica. Penso que és interessant dedicar unes paraules al producte final que engloba des de la planificació, al disseny i avaluació de l'activitat docent. És una manera de resumir i aplicar tots els continguts que hem treballat a classe durant el semestre i així adonar-nos de tots i cadascun dels passos que cal seguir per a dur a terme aquesta tasca no poc complexa. El títol és "Fem un curtmetratge!" ja que així és com es titula la nostra unitat didàctica. En general ens va costar molt trobar un tema, centrar-nos en ell i desenvolupar-lo correctament, però finalment ho vam aconseguir. Vam pensar que el cinema era un àmbit en el qual es treballaven la majoria de les competències, a partir del qual es podia parlar de infinitats de temes i a més a més era una activitat engrescadora i motivadora per als alumnes.

Penso que el resultat final del nostre treball ha estat prou bo, si tenim en compte totes les dificultats amb les que ens hem trobat. Crec que hem fet la feina ben feta des del moment en que si jo m'imagino estar en el lloc d'un alumne que hagués de realitzar aquesta seqüència didàctica estaria encantada. Evidentment és un tema fàcil que sol agradar als nens, potser hagués estat més complicat fer-ho divertit i interessant si haguéssim decidit tractar sobre el tema de l'aigua, per exemple, pensant en la idea que van tenir unes companyes nostres. Per últim dir que personalment ha estat un treball molt útil i interessant de fer ja que com he dit anteriorment, serveix per que ens adonem de tots els passos que cal seguir per fer una programació i de la dificultat que això comporta. Cal que adquirim bones experiències ara en aquest sentit perquè en un futur com a mestres siguem capaços de realitzar-se amb facilitat.

Què ens ha calgut per fer aquest treball?

Al tractar-se d'un treball en grup bastant nombrós, hem hagut de desenvolupar habilitats tals com una bona organització, la planificació, la distribució de tasques i un correcte seguiment per part de tots els membres del grup, una bona comunicació, treball de l'expressió oral, entre moltes d'altres. Amb això, el que voldria dir és que alhora que aquest treball ens serà útil per al nostre aprenentatge individual, també ens ha servit molt per a aprendre a relacionar-nos i treballar en grup de forma correcta amb els nostres companys. Els mestres han de tenir present en tot moment que sense una bona comunicació amb la resta de l'equip docent i els pares no  pot haver-hi bon ensenyament possible.

Com aprenen els nostres alumnes?

Em va semblar molt interessant un vídeo que vam veure a classe on diferents professores de matemàtiques parlaven dels diferents canvis que s'han de produir en el QUÈ ensenyar i de retruc sobre el COM ensenyar. Tots sabem que actualment tot la informació es troba a Internet, per tant el que hem de començar a ensenyar als nostres alumnes es a trobar la informació adequada, destriar la que no serveix de la que si. En el vídeo una de les professores diu una cosa que crec que és molt interessant: "cal ensenyar menys i més general". Amb això fa referència a que cal que ensenyem als nostres alumnes valors com l'empatia, a tenir iniciativa etc. Per tant en aquest sentit podem afirmar la següent inequació:

CONTINGUT (què sabem?)   <   COMPETÈNCIA (sabem aplicar-ho?)

Un altre aspecte interessant del que es parla en el vídeo és el fet que quan millor entenguem com aprenen els nostres alumnes més capaços serem d'ensenyar-los competentment. Per tant, la direcció que cal prendre es tracta d'entendre que cada alumne passa per un procés d'aprenentatge complex i diferent de la resta, tot i això no hem de confondre aquest fet amb un procés individual, ja que també és social. 

En relació amb aquest tema he estat buscant informació, i en un blogg d'educació vaig trobar un vídeo d'una xerrada de Ken Robinson sobre la idea de fer una revolució en l'educació i evolucionar de l'ensenyament estandarditzat basat en l'època de la industrialització tot afavorint la linealitat i la homogeneització de les persones, cap a un model orgànic, que afavoreixi la iniciativa, la diferència, la curiositat i on els talents naturals puguin desenvolupar-se lliurement. Penso que en el vídeo apareixen idees molt interessants, voldria posar un exemple, que penso que és prou significatiu, fent referència a el fet que hem de treballar en una direcció de canvi profund i no només de reforma. Si en una conferència on la major part del públic és major de vint-i.cinc anys i preguntem quants d'ells porten rellotge de pulsera, és molt probable que la majoria aixequessin la mà. Si féssim la mateixa pregunta a una sala plena de joves menors de vint-cinc anys, el resultat seria ben diferent. És un fet que les coses han canviat i molt, i si bé en certs aspectes no tenim por al canvi i no ens costa molt esforç adaptarnos-hi, en el referent als temes educatius ens està costant molt. Tornant al vídeo vist a classe, cal descobrir les noves necessitats dels nostres alumnes, les noves motivacions, els nous talents i descobrir sobretot com aprenen, ja que la manera d'aprendre d'ells ha canviat de la mateixa manera que ho ha fet la resta d'aspectes mencionats. Si bé, en el vídeo fan referència al àmbit de les matemàtiques, penso que això no és només aplicable a la resta de matèries sinó que també és pot aplicar a la vida. 

Ken Robinson: Amunt la revolució de l'ensenyament! 

http://www.ted.com/talks/lang/ca/sir_ken_robinson_bring_on_the_revolution.html?awesm=on.ted.com_9oqh

El poder de l'avaluació

"L'avaluació no és un recurs per classificar l'alumnat, sinó un instrument per orientar-lo; no és una finalitat d'ensenyament sinó un mitjà de millora."

M'agrada molt aquesta cita perquè ens refresca el sentit original de l'avaluació, cosa que s'hauria de recordar a molts mestres que es dediquen a impartir temari i a repetir un examen rere l'altre sense tenir en compte que: l'avaluació condiciona l'aprenentatge, influeix decisivament sobre l'ensenyament i és el primer pas per identificar les competències que volem ensenyar. 

Dit això, voldria fer esment a l'activitat que vam fer a classe de qualificar un examen. Aquesta tasca consistia en dues parts; la primera consistia en posar nota als tres exercicis que formaven l'examen, un cop tots havíem posat una nota vam corregir l'examen en si. Al qualificar l'examen i posar les notes en comú amb tota la classe no hi havia gairebé cap nota que coincidís. Això es devia a que els criteris no estaven ben especificats, es podia puntuar sobre tres o sobre deu. En segon lloc tampoc es podia saber de cap manera quant valia cada pregunta, de manera que tots vam puntuar-les al nostre gust. En definitiva, el fet de corregir aquell examen tant desastrós em va ajudar a entendre que si pretenem avaluar els nostres alumnes mitjançant un examen hem d'especificat molt bé què avaluarem i com ho farem. Els alumnes han de tenir present en tot moment de quina manera seran avaluats i a més a més, també han de saber que aprovar un examen no és l'objectiu últim del seu procés d'ensenyament sinó, tal i com es diu a la primera cita, l'avaluació ha de servir com a instrument d'orientació i per fer reflexionar als alumnes si han assolit o no els objectius que anteriorment se'ls ha proposat. 

Per últim m'agradaria comentar aquesta imatge que també hem vist a classe. Com a futurs mestres hem de tenir present en tot moment que tots els nens aprenent de manera diferent i que per tant realitzar un únic examen, igual per a tothom, no ens dona massa informació sobre l'evolució dels nostres alumnes i sobre si han assolit o no els objectius proposats. Així doncs penso que hem de ser capaços de buscar un sistema i us criteris d'avaluació que s'adaptin i arribi a tothom, realitzant més d'una activitat així com treballs en grup, individuals, auto-avaluacions, examens, portfolis, rúbriques d'avaluació, entre moltes altres possibilitats.

El docent estratègic

He decidit recuperar la sessió on vam fer la activitat que consistia en marcar les qualitats i aptituds que consideràvem que teniem en relació a l'assignatura, ja que posteriorment vam debatre entre tots els punts fots indispensables per a la planificació, el disseny i l'avaluació de l'aprenentatge. Penso que en definitiva ser un docent estratègic no és res més que una qualitat indispensable per a esdevenir un mestre competent. 

En la primera part de l'activitat se'ns va demanar que marquéssim nou de les vint-i-nou qualitats de menor a major intensitat (una, dues o tres creus) segons la nostra relació envers l'assignatura.  Tot i que se'ns demanava que ho apliquéssim a la part de la planificació només, penso que és aplicable com a norma general. Tal i com es pot veure a la fotografia, personalment em considero de menys a més: crítica, creativa, curiosa, apassionada per l'acció, cerco la qualitat, observadora i amb capacitat d'adaptació al canvi. 

La segona part de l'activitat consistia en debatre entre tot el grup quines eren les cinc qualitats o aptituds indispensables que havia de posseir el docent estratègic. Curiosament, cap de les que vam votar entre tots coincidia amb les aptituds que jo crec de mi mateixa com a mestre competent. Els punts forts que van resultar seleccionats van ser: 

• Organització
• Autocrítica
• Capacitat de detecció i anàlisi
• Capacitat de treballar en equip
• Gestió del temps i dels recursos

Penso i comparteixo amb els meus companys que un docent estratègic ha de posseir totes aquestes qualitats per a dur a terme una bona planificació i disseny de l'aprenentatge, no obstant crec també molt importants altres valors com la creativitat, l'experiència, la paciència i l'observació.

El joc de la pau mundial

http://www.youtube.com/watch?v=D-ohj6Uy4g4

He decidit dedicar una entrada a la sessió on vam veure aquest video perque vaig trobar molt interessants les idees que presenta el conferenciant John Hunter durant la seva xerrada. També perquè em va semblar que el joc era molt interessant i tal i com vam comentar a l'aula, hi ha pocs jocs en els quals tots els alumnes hi surtin guanyant i hagin de col.laborar entre ells per aconseguir un bé comú. De fet, el tema em va interessar bastant i vaig buscar informació i recursos educatius on els nens i nenes haguessin de cooperar i treballar junts per obtenir resultats positius. Vaig trobar algun llibre amb propostes de jocs i activitats: "Juegos cooperativos: jugar para que todos ganen" de Javier Giraldo (Ed: Oceana Ambar, 2004)

Parlant concretament del que diu John Hunter, aproximadament al minut quatre, voldira resaltar la idea de donar llibertat als alumnes perque així aquests creïn, comprenguin i en definitiva es puguin desenvolupar de la mateixa manera que va poder fer-ho Hunter a la seva primera feina. La seva supervisora, al preguntar què era el que havia de fer, li va respondre amb la pregunta: Què vols fer?

Penso que ens hauriem de començar a molestar una mica més en preguntar als nostres alumnes què volen fer què els agrada, què creuen que és millor per a ells, amb què són feliços i sobretot que siguin ells mateixos els qui trobin les respostes a les seves preguntes. Hi ha un altre video que m'agradaria recordar en el qual també es fa menció a aquesta idea. El seu títol és: ¿Matan las escuelas la creatividad? http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg

En el video s'explica una petita anècdota, en la qual una nena d'uns sis anys és portada al psiquiatra perque els seus pares i mestres sospiten d'un possible trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat i el primer que els diu el metge al observar durant una estona la nena és que no li passa absolutament res. Simplement a la nena li agradava molt ballar, necessitava moure's i expressar-se amb el cos. El metge els va receptar que apuntessin a la nena a una escola de dansa  i els pares així ho van fer. El resultat va ser que la nena, ha acabat sent una de les més prestigioses coreògrafes de dansa i ballet a nivell mundial.

Una altre idea que m'ha agradat molt és el fet de involucrar, submergir, fer sentir als nens i nenes amb el que aprenen o estan fent. És lògic que s'aprengui més i millor si estàs involucrat en un projecte que no pas escoltant o copiant de la pissarra els apunts que dicta un professor, tot i això, no és suficient amb saber-ho. És necessari que coneguem mètodes, activitats, jocs, recursos etc. per fer que els nens i nenes gaudeixin i s'interessin per allò que han d'aprendre.

Educar o ensenyar?

El treball a l'escola de diferents valors com l'empatia, la tolerància, la solidaritat etc. és molt important. Hem d'aconseguir que els nens i nenes es respectin entre ells, que hi hagi escolta, vincles positius, que es respectin a ells mateixos i que siguin feliços. L'escola ideal, és ideal si els nens i nenes hi van contents. Tot això no va separat d'ensenyar uns tipus de continguts o altres, però si que és relativament secundari o queda en un segon pla si hi ha la idea per davant de tot que és que entre tots hem d'ensenyar a construir persones.

Definitivament no s'ha d'escollir entre educar o ensenyar. Som responsables d'educar i d'ensenyar, però sobretot d'educar.

Com a mestres és la nostra responsabilitat i el nostre deure ensenyar als nens a posar en dubte la realitat, a ser flexibles, respectar diferents punts de vista, ser crítics, fomentar la creativitat, endinsar als nens i nenes a l'aventura de pensar.

Enric Lloarch, alumne de tercer de primària de l'escola El Ginebró:  "tu pots ser molt bo en matemàtiques però si després ets una pifia com a persona no arribaràs a ser res a la vida"

"No es pot ensenyar sense educar"

"Som referents per a molts nens i nenes, sempre eduquem, estem educant en tot moment"

"Els valors no s'han d'ensenyar, estan a dins de l'escola"

http://www.tv3.cat/videos/4029470/Educar-o-ensenyar

M'ha agradat molt aquest programa Mestres de TV3. De moment no l'hem treballat ni n'hem parlat a classe, però m'agradaria fer-ho i comentar, debatre i conèixer les opinions de la resta de companys.